La importància del dibuix infantil.

El dubuix és una manera de comunicar i d'expressar per als xiquets i xiquetes. És en el dibuix quan són lliures de dir el que senten i que encara no saben explicar amb paraules, però també els serveix per a expressar les seus inquietuds, desitjos o somnis.

Els xiquets i les xiquetes sempre estan dibuixant, s'immersen dins del seu món, i comencen a dibuixar el que veuen o el que els agrada.

Aquest dibuix represena un paisatge, en el qual trobem una platja i tres cases, on hi ha tres persones prenent el sol. El podem situar a l'etapa esquemàtica, que es caracteritza per la repetició d'un esquema, com en aquest cas pot ser la casa o la persona, ja que encara que hi ha tres de cada segueixen el mateix esquema, són molt semblants.

A més, les persones es representen mitjançant figures geomètriques, i no fa èmfasis de la roga, ja que van vestides iguas i del mateix color. Són models bidimensionals, ja que estan construïdes per formes sòlides, aplanades i representades de forma horitzontal. Les cases tenen una disposició estranya de les finestres, la qual és normal en aquestes edats, i està construïda sobre un quadrat i un triangle.

La línia base està definida, i respecte a l'espai, els conceptes de dalt i baix estan ben definits. I, com podem veure, aquest dibuix representa una unitat temàtica, un dia a la platja.

Respecte al sol, és la forma bàsica de dibuixar-lo, a un costat dalt, representat per un cercle amb ratlles com els rajos. El mateix passa amb el núvol i amb les ones de la mar, són una forma d'ondulacions sense profunditat.

Hi ha clarament una autoidentificació, ja que es dibuixa a ella mateixa, i, a part, a una amiga seua, i a mi, per tant, aquest dibuix té un to subjectiu.


                                                                       


Per a finalitzar, cal recalcar que és realment important que un mestre siga capaç de saber el significat dels dibuixos dels seus alumnes, ja que aquestos tenen un valor important per al xiquet que l'ha fet.

Els dibuixos que realitzen poden ser molt útils per a conèixer en profunditat al xiquet, ja que poden representar des de la situació en què es troben els xiquets, tant familiar, a l'escola o en un altre ambient, com els seus gustos, els seus amics, o qualsevol cosa que per a ell/a tinga un significat especial. I encara que potser a simple vista no signifique res per al mestre, tal vegada el xiquet o xiqueta vol transmitir alguna cosa que per a ell/a és molt important, i per tant, no hi ha que menysprear cap dibuix.

Cada dibuix és únic, i cada xiquet/a també és únic i dibuixa d'una forma diferent, però amb il·lusió i amb el seu cor. Un mestre que li diu a un xiquet/a que no sap dibuixar, o que dibuixa una cosa mal, està menyspreant la creativitat, ja que cada xiquet té la seua pròpia percepció d'un objecte o cosa diferent a un altre. No hi ha el per què seguir un model, ja que aquest no té el perquè ser l'únic que està bé, hi ha moltes maneres de dibuixar una mateixa cosa, i que signifique el mateix.