La importància de la percepció visual.

La percepció visual és la interpretació o discriminació dels estímuls externs visuals relacionats amb el coneixement previ i l'estat emocional de l'individu.

És la capacitat d'interpretar la informació i l'entorn dels efectes de la llum visible que arriba a l'ull, el cervell pot transformar la informació lumínica captada per l'ull en una recreació de la realitat externa.

Un exemple clar de què la percepció visual és individual, ja que cada persona interpreta un objecte, cosa o persona diferent. A més, la diferència en la percepció visual entre adults i xiquets/es és molt gran, ja que en aquest interve la gran imaginació dels xiquets i la simplicitat dels adults. Un clar exemple d'aquesta diferenciació és el cas de l'elefant al llibre de El Principito.

 En aquest llibre, sent el mateix dibuix per a totes les persones, les persones adultes veuen un barret, mentre el xiquet que l'ha dibuixat veu una serp, concretament una boa, menjant-se a l'elefant, i aquest està al seu interior.

Un altre exemple, en què en una mateixa imatge cada persona veu una cosa o altra, és aquesta imatge en la qual podem trobar una dona jove i una dona vella. Depenent de la persona que la observe i des del punt de vista, s'observa una o l'altra.

Per finalitzar, crec que aquests dos exemples són una evidència de què pot haver moltes percepcions d'una mateixa cosa, i cada persona pot observar una cosa diferent. És per això, que no s'ha de donar com a bona una sola resposta, ja que pot haver moltes respostes bones.

Què és la dicromatòpsia?

La discromatòpsia és una discapacitat que afecta la percepció dels colors, consisteix en què l'individu el qual pateix sols té dos dels tres tipus normals de receptors del color. és un defecte en la percepció dels colors, com són la congènita, el daltonisme o adquirida.

                                                                                                   Daltonisme

Experimentant amb la tinta xina.

La tinta xina és una tinta utilitzada principalment en caligrafia xina, japonesa i coreana. Posteriorment, al segle XIX, es va començar a utilitzar per a realitzar pintures monocromàtiques en tinta, les quals poseïen una profunda influència de la cultura xina, i que va ser expandida per els mongos zen.

És una manera divertida d'introduir altres cultures més antigues a classe, i per a què els xiquets aprenen tècniques noves. A més, amb aquesta tinta es poden fer coses realment boniques, i és una tècnica prou desconeguda en la societat.

Adjunte un vídeotutorial per a saber com utilitzar la tinta xina en dibuixos:

La importància del dibuix infantil.

El dubuix és una manera de comunicar i d'expressar per als xiquets i xiquetes. És en el dibuix quan són lliures de dir el que senten i que encara no saben explicar amb paraules, però també els serveix per a expressar les seus inquietuds, desitjos o somnis.

Els xiquets i les xiquetes sempre estan dibuixant, s'immersen dins del seu món, i comencen a dibuixar el que veuen o el que els agrada.

Aquest dibuix represena un paisatge, en el qual trobem una platja i tres cases, on hi ha tres persones prenent el sol. El podem situar a l'etapa esquemàtica, que es caracteritza per la repetició d'un esquema, com en aquest cas pot ser la casa o la persona, ja que encara que hi ha tres de cada segueixen el mateix esquema, són molt semblants.

A més, les persones es representen mitjançant figures geomètriques, i no fa èmfasis de la roga, ja que van vestides iguas i del mateix color. Són models bidimensionals, ja que estan construïdes per formes sòlides, aplanades i representades de forma horitzontal. Les cases tenen una disposició estranya de les finestres, la qual és normal en aquestes edats, i està construïda sobre un quadrat i un triangle.

La línia base està definida, i respecte a l'espai, els conceptes de dalt i baix estan ben definits. I, com podem veure, aquest dibuix representa una unitat temàtica, un dia a la platja.

Respecte al sol, és la forma bàsica de dibuixar-lo, a un costat dalt, representat per un cercle amb ratlles com els rajos. El mateix passa amb el núvol i amb les ones de la mar, són una forma d'ondulacions sense profunditat.

Hi ha clarament una autoidentificació, ja que es dibuixa a ella mateixa, i, a part, a una amiga seua, i a mi, per tant, aquest dibuix té un to subjectiu.


                                                                       


Per a finalitzar, cal recalcar que és realment important que un mestre siga capaç de saber el significat dels dibuixos dels seus alumnes, ja que aquestos tenen un valor important per al xiquet que l'ha fet.

Els dibuixos que realitzen poden ser molt útils per a conèixer en profunditat al xiquet, ja que poden representar des de la situació en què es troben els xiquets, tant familiar, a l'escola o en un altre ambient, com els seus gustos, els seus amics, o qualsevol cosa que per a ell/a tinga un significat especial. I encara que potser a simple vista no signifique res per al mestre, tal vegada el xiquet o xiqueta vol transmitir alguna cosa que per a ell/a és molt important, i per tant, no hi ha que menysprear cap dibuix.

Cada dibuix és únic, i cada xiquet/a també és únic i dibuixa d'una forma diferent, però amb il·lusió i amb el seu cor. Un mestre que li diu a un xiquet/a que no sap dibuixar, o que dibuixa una cosa mal, està menyspreant la creativitat, ja que cada xiquet té la seua pròpia percepció d'un objecte o cosa diferent a un altre. No hi ha el per què seguir un model, ja que aquest no té el perquè ser l'únic que està bé, hi ha moltes maneres de dibuixar una mateixa cosa, i que signifique el mateix.

Aprenent amb mapes conceptuals.

Un aspecte metodològic és el mapa conceptual. Aquest "és un esquema d'idees que servixen de ferramentes per a organitzar de manera gràfica i simplificada conceptes i enunciats per a reforçar els continguts. És una manera de generar un aprenentatge actiu gràcies a què permet organitzar les idees."

Un mapa conceptual permet situar i representar de forma gràfica conceptes i significats. A partir d'un element es van generant proposicions i relacios. A més, contribueixen a l'aprenentatge, en funció dels problemes inherents a cada tema o matèria. Relacionar idees en un mapa conceptual és un desafiament intelectual que permet als estudiants mostrar les seues competències bàsiques.

És una representació gràfica, visual, és a dir, és una imatge on es relacionen elements per a transmetre idees d'una forma intel·ligent, metafòrica i original.

Existeixen diferents tipus de mapes conceptuals: aranya, jerarquitzat, organigrama, sistemàtic, multidimensional, etc. Alguns exemples són aquests:

                   Aranya                                           Jerarquitzat

     Sistemàtic                                             Organigrama

Com a futura maestra, crec que és una ferramenta molt útil, ja que permet organitzar els seus pensaments de manera lògica i estructurada, a la vegada que aprenen a separar la informació més relevant per a poder estudiar.

Juguem amb el 3D.

Pel que fa al concepte de volum en l'educació artística fa referència a allò tridimensional: la forma, els materials, la textura i l’espai, bàsicament. Sempre cal partir del context o del camp on es treballarà un concepte.  Cal pensar en quin tipus de creacions fan del volum la base de l’experiència d’aprenentatge.

Per a realitzar un taller de collage tridimensional hem utilitzat objectes reciclats com rotllos de paper del vàter, botelles de vidre i de plàstic, tapons de plàstica, cartulina de color, caixes de cartró, i, a part, hem utilitzat pegament, silicona, celo i palletes.

Per a decidir què fer vam fer una pluja d'idees, on una companya, al veure la foto d'un castell i ens va agradar la idea.

Les creacions tridimensionals responen a tres codis artístics bàsics: modelatge, collage o acoblament i instal·lació escultòrica. Nosaltres hem realitzat un collage.

A partir de la selecció dels materials i de les condicions per a la seua transformació, l’activitat creadora del taller s’ha d’enfocar cap a la creació d'un collage. 

Al concluir la classe, l'activitat va ser destruïda, i reciclada. I em pareix una bona idea per a introduir el concepte de reciclatge a les classes, per a que els xiquets agafen conciència del gran problema que hi ha.

Experimentant amb l'aquarel·la.

Una forma d'expressió plàstica són les tècniques humides, en concret, hem utilitzat l'aquarel·la.

L'aquarel·la és una tècnica en la qual el color s'ha d'aplicar de forma transparent. Les pinzellades s'apliquen sobre el paper, el qual pot estar sec o mullat.

Per a pintar utilitzem pigments, que s'han de dissoldre amb aigua per a crear efectes. Els materials bàsics són el paper, pinzells, un pot d'aigua, els pigments i la papeleta.

Existeix una teoria del color, la qual diu que els colors complementaris s'han de donar entre un primari i un secundari (resultat de la mescla dels pigments dels altres dos colors primaris).

Per a realitzar la meua tasca, em vaig basar en una foto d'internet sobre un paisatge. 

 



Després, se'm va ocórrer pintar una papallona.

Per a concluir, crec que l'auqarel·la és una molt bona forma de què els xiquets i les xiquetes es puguen expressar, i puguen dibuixar el que vulguen. A més, és una forma de divertir-se a classe.

Coneixent Poliniza Dos.

La Universitat Politècnica de València ha presentat un certament d'art urbà, anomenada Poliniza Dos. A més, promou el contacte amb altres països estrangers, com per exemple la col·laboració de Perú, també amb els artistes Elliot Tupac, Olinda Silvano, entre altres.

Alguns exemples d'aquesta exposició són:

           

Himed&Reyben-                                                                                       Raúl Siete-         
Guadalajara, Mèxic.                                                                                  Ciudad Real, Espanya.

Mariela Ajras-                                                                          Oldina Silvano-
Buenos Aires, Argentina                                                         Cantagallo, Perú

Treballem amb 2D.

La tècnica bidimensional, 2D, s'utilitza per a fer figures planes, amb una longitud i una amplària, però no tenen profunditat. És una tècnica utilitzada per a fer dibuixos animats o pel·lícules, com "Scooby-Doo" o "Los Picapiedras", i també per a realitzar publicitat amb la finalitat de cridar l'atenció.

He trobat un vídeo sobre com es realitzaven pel·lícules d'animació 2D, amb l'exemple de Mickey Mouse, de Disney. Els animadors de Disney utilitzaven per als seus dibuixos animats, 24 fotogrames per segó d'animació.

Coneixent artistes.

És important conèixer sobre el que anem a fer i tindre una base sobre la qual partir. Per això, una activitat proposada a classes va ser conèixer artistes, ja siguen contemporanis o d'altres èpoques passades. Jo vaig fer una recerca sobre Jaume Plensa, un artista barceloní, contemporani, del qual destaca les seues escultures de gran tamany. És un artista molt reconegut intenacionalment. Per a mi, va ser un gran descobriment, ja que les seues obres em transmitien molt, i em va agradar la delicadesa de les seues obres.

Algunes de les seus obres són aquestes:

SHO. Creada l'any 2007.








JULIA. Creada l'any 2013.






I, finalment, vaig trobar un documental curt sobre aquest artista, bastant interessant. A més, és una mena de publicitat sobre el seu llibre "Jaume Plensa 61".